De cara al bon temps...

En aquesta entrada, m'agradaria donar-vos alguns consells sobre un tema que pense és molt important, del qual no solem fer cas, i precisament vivim a una zona on ha d'estar present tots els dies de l'any. Es tracta de l'exposició solar i la necessària protecció que hem d'adoptar.

En primer lloc, cal dir que el sol és una font de salut, i per tant cal prendre'l amb cura. Les cremades cutànees degudes a una exposició excesiva de sol, a banda de causar un envelliment de la pell, són un factor de risc important de patir càncer de pell. La pell perdona els efectes de l'exposició solar però mai els oblida.
A més a més, no tothom té la mateixa pell. Per evitar els efectes negatius del sol, la pell disposa de diversos mecanismes naturals. El més important és el realitzat per la melanina, una substància capaç d'absorbir la radiació solar. La seua producció s'estimula amb l'exposició solar i determina el bronzejat. Però la resposta de la pell davant l'exposició solar no és uniforme en tots els individus.

Tot i així, ni el bronzejat ni la resta dels mecanismes fisiològics protegeixen prou de la radiació solar, per la qual cosa és necessari utilitzar una fotoprotecció artificial.

 A continuació us expose els següents consells per evitar els danys causats pel sol:

• Comenseu a prendre el sol, cada estiu, poc a poc
• Eviteu l'exposició a les hores de màxima intensitat solar (entre les 12h i les 16h)
• Cal posar-se crema fotoprotectora d'índex 15 o superior abans de l'exposició solar (20 minuts abans de prendre el sol) i tornar-se a aplicar cada 2-3 hores i cada vegada que us banyeu
• Si aneu d'excursió o practiqueu esport a l'aire lliure, s'ha de procurar no estar al sol molt de temps, protegiu-vos les zones del cos que estan més exposades com cap, cara, amb gorra, ulleres,...
• Beveu molta aigua i líquids per evitar la deshidratació

ID 31152630 © Lkwisdom | Dreamstime.com

Sabies que...?

• El cos humà conté prop de 100 trilions de cèl·lules
• Hi ha almenys 10 vegades tantes bacteris com cèl·lules en el cos humà
• La mitjana de respiració per dia d’una persona adulta es de 20.000 vegades
• Cada dia els ronyons processen uns 190 litres de sang per poder filtrar 1,9 litres de residus i aigua
• Les persones adultes excreten sobre 1,42 litres d’orina cada dia
• El cervell humà conté aproximadament 100 bilions de cèl·lules nervioses
• L’aigua compon més del 50% del pes mitjà del cos d’un adult

És per tal cosa, que el cos humà està format per una serie de sistmes i òrgans necessaris per a permitir la supervivència de l’organisme.


Cadascun dels sistemes que composen l’organisme s’encarrega d’una funció fundamental per a la seua existencia:

-El sistema circulatori és l’encarregat de bombejar la sang

-El sistema digestiu és l’encarregat de realitzar la ddigestió

-El sistema endocrí se centra en funcions hormonals

-El sistema inmunològic s’encarrega de combatre les infeccions

-El sistema limfàtic de transportar i crear la limfa

-El sistema nerviós dels moviments voluntaris i involuntaris

-El sistema muscular de moure i donar suport al nostre cos

-El sistema reproductiu de perpetuar l’espècie

-El sistema esquelètic de donar suport i emmagatzemar el calci necessari

-El sistema respiratori és l’encarregat de la respiració

-El sistema urinari d’eliminar els residus acumulats

-El sistema tegumentari de protegir el nostre cos contra els bacteris externes


Però quins són els òrgans vitals per al seu funcionament?


El cervell és el motor principal

                                          El cor és l'encarregat de bombejar la sang

Els ronyons depuren els residus

El fetge s’encarrega de moltes funcions com són la filtració sanguínea,

i els pulmons són els portadors de l’oxígen.

Diferències entre cèlul·la animal i cèl·lula vegetal

La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. Són microscòpiques i van ser descobertes per Robert Hooke a l'any 1665.

En primer lloc, cal dir que existeixen 2 tipus de cèl·lules: eucariotes i procariotes.

• Les cèl·lules eucariotes formen tots els organismes multicèl·lulars, i tant les cèl·lules animals com les vegetals són eucariotes.
• Les cèl·lules procariotes són autosuficients en la naturaleza, com els bacteris o arquees.

Encara que tant les cèl·lules animals com vegetals son eucariotes, hi han diferències estructurals entre ambdues, i a continuació veurem en què consisteixen:

La principal diferència és que les cèl·lules vegetals posseeixen una paret cel·lular, la qual no apareix a les cèl·lules animals. La paret cel·lular está formada per cel·lulosa, responsable de la rigidez cel·lular de les plantes. Les cèl·lules animals no ténen aquesta estructura, per tant la seua forma és redona i irregular.

A més a més, la paret cel·lular de les plantes les permiteix soportar elevades pressions al seu interior sense arribar a estallar. És per aques motiu, que les plantes poden acumular gran quantitat de líquids.  En canvi, les cèl·lules animals solament posseeixen una fina membrana i solen estallar quan absorbeixen molta aigua.
Totes les cèl·lules animals ténen centrosomes, mentre que solament una minoria de plantes posseeixen cèl·lules que tinguen aquestes estructures.
Les cèl·lules vegetals ténen un gran vacúol central que pot arribar a representar hasta un 90% del volum cel·lular. Els vacúols de les cèl·lules animals són més petites.  

Una altra diferència important és que les cèl·lules vegetals ténen cloroplasts, que són utilitzats al procés de la fotosíntesi i permeten que les plantes transformen la llum del sol en aliment per a la cèl·lula, mentre que les animals no presenten cloroplasts.

 

DIA MUNDIAL DE L'ADN - 25 D'ABRIL

El dia 25 d'abril se celebra a tot el món el Dia de l'ADN, que commemora la publicació a la revista Nature, per part dels científics James Watson (EUA, 1928) i Francis Crick (Anglaterra, 1916-2004), del seus treballs sobre l'estructura de la doble hèlix d'ADN en 1953, un dels deu descobriments científics més importants del segle XX.

La revista Nature va recollir en aquesta mateixa edició un article sobre l'estructura de l'ADN de Maurice Wilkins i els seus col·laboradors. Watson, Crick i Wilkins, van rebre conjuntament, en 1962, el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina.

L'àcid desoxiribonucleic, també conegut com ADN, és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els organismes vius coneguts i alguns virus, i és responsable de la seva transmissió hereditària. L'establiment de l'estructura de doble hèlix de l'ADN va permetre, entre altres resultats entre altres resultats posteriors, el descobriment del codi genètic, un conjunt de normes per les quals la informació codificada en el material genètic (seqüències d'ADN o ARN) es tradueix en proteïnes (seqüències d'aminoàcids) en les cèl·lules vives.

El descobriment forma part així mateix de la història del genoma (conjunt de gens continguts en els cromosomes), de l'exoma humà (el 85% del que es coneix en l'actualitat de malaties humanes d'origen genètic està inclòs en una part del genoma coneguda com exoma), i el dni genètic, document constituït per les dades genètiques d'una persona.

A continuació us facilite alguns enllaços a diferents recursos que ens ajudaràn a saber més coses sobre l'ADN:

• Què és l'ADN?: El blog DNA didàctic recull dades interessants i curiositats sobre aquesta mol·lècula. 
• Què diuen els meus gens sobre mi?: Vídeo explicatiu sobre com expresa l'ADN el seu missatge, factors que influeixen i els avanços en genètica que permeten realitzar estudis personalitzats. 
• Trivial ADN: Es tracta del joc del trivial on s'hauràn d'encertar preguntes sobre l'ADN 

Ara ja en sabem un poc més sobre l'ADN!!!

El medi ambient també ETS TU

A l’entrada anterior, us comentava que tots sóm éssers vius, per tant, tots estem formats per cèl·lules, òrgans, aparells i teixits que hem de cuidar.

Però no cal oblidar que tot allò que ens envolta i d’on formem part, és a dir, el medi ambient també juga un paper molt important a l’hora de contribuir a la qualitat de vida saludable de la que vos parlava.

Per tal cosa, us vaig a exposar els principals tipus de contaminació ambiental que ens trobem avui i alguns consells que ens ajuden a conservar o almenys a evitar en la mesura possible un dany major:

TIPUS DE CONTAMINACIÓ	DEFINICIÓ
Acústica	És la perturbació de l’ambient sonor normal, originada per fonts de soroll sobre l’oïda, que provoca sovint sordesa, influeix també sobre tot l’organisme i causa problemes de cansament com estrés, mal de cap, etc. Pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori.
Atmosfèrica	És la presència en la atmòsfera de substàncies en una quantitat que implica molèsties o riscos per a la salut de les persones i els demès éssers vius.
Generació de residus	La generació de residus és una conseqüència directa de qualsevol tipus d’activitat desenvolupada per l’ésser humà.
Hídrica	Es tracta d’una modificació, generalment, provocada per l’ésser humà, convertint-la perillosa per el consum humà, la industria, l’agricultura, la pesca i activitats recreatives, així com per als animals i la vida natural.

Al següent vídeo podreu veure alguns consells que us propose per contribuir a la protecció del medi ambient:

El cós humà ETS TU

És clar que al llarg d’aquesta unitat didáctica sobre l’ésser humà estem veient els diferents nivells d’organització de la matèria, què són les cèl•lules, els òrgans i els sistemes humans així com les diferents funcions vitals que realitzen. 

És per tal cosa, que m’agradaria que no solament ho vegeu com uns conceptes aïllats que heu d’estudiar i ja està, si no que tot el que s’explica en aquest tema té molta més importància ja que es tracta del NOSTRE PROPI COS HUMÀ, és a dir, que tot el que aneu a estudiar forma part de vosaltres, de la vostra vida, SOU VOSALTRES i de ahí hem de comprendre la necessitat i la importància de cuidar-nos a nosaltres mateix, cosa que repercutirà en un adequat funcionament de totes les nostres cèl•lules, teixits, òrgans i sistemes que ajudaràn a evitar interferències negatives en les diferents funcions vitals del nostre cos. 

Tenir una vida saludable influeix de manera molt directa en el benestar, l’equilibri personal, i la qualitat de vida. I aconseguir-ho depèn en bona part de l’estil de vida i dels hàbits diaris. Per aixó, a continuació us propose alguns consells que ens ajuden a portar una vida sana i, al mateix temps, permetrà que les nostres cèl•lules gaudixquen d’un funcionament sense interferències, i de la forma més adequada possible.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

L'alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l'energia que permeten cobrir els requeriments de l'organisme. La combinació adequada d'aliments es representa en la piràmide de l'alimentació saludable, que aconsella sobre les proporcions dels diferents aliments que cal incloure a diari o setmanalment: Racions diàries recomanades dels diferents grups d’aliments:

- 4-6 racions de cereals i fècules (pa, arròs, pasta, patata...) preferentment integrals. 

- 5 racions de fruites i verdures (3 fruites + 2 verdures). 

- 2-4 racions de llet i derivats (iogurt, formatge, etc.), en funció del grup d’edat i necessitats individuals. 

- 2 racions carns, peixos, ous, llegums o fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc.). 

- 3-6 racions d'oli d’oliva i fruita seca. 

- 4 a 8 gots d'aigua. 

ACTIVITAT FÍSICA

Per mantenir la salut són necessaris trenta minuts d'activitat física moderada cinc dies per setmana. El sedentarisme augmenta el risc de patir diverses malalties i causa el 5,5% de la mortalitat al món. No hi ha un tipus d'activitat física idoni per a tothom, cadascú pot trobar el que més s'adapti a les seves necessitats. En alguns casos fent activitats esportives; en altres sumar diverses activitats de la vida diària. El més important és la constància i la regularitat, per garantir una bona forma física. 

HÀBITS D’HIGIENE 

La higiene personal és imprescindible per evitar microbis i bacteris. Cal tenir una cura especial en la higiene del cos i les mans, la boca i les dents, i els entorns on hi ha animals de companyia. 

DEIXAR DE FUMAR I EVITAR LES DROGUES 

El tabac és una droga legal però també és una substància molt addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central de la persona fumadora i que comporta molts riscos per a la salut. Una vida saludable és una vida sense tabac. Deixar de fumar és probablement el més important que una persona fumadora pot fer per millorar la seva salut, independentment de l’edat o dels seus antecedents com a fumadora. En deixar de fumar millorarà la seva salut i la dels que l’envolten. A banda dels problemes derivats del consum de drogues físics i directes de les persones consumidores, s’ha de tenir en compte els efectes en altres persones que no consumeixen i l’impacte social que té en diversos entorns i circumstàncies (seguretat viària, accidentalitat laboral, pràctiques sexuals de risc, aspectes legals, etc..)

Ser docent al segle XXI

Ara vaig a parlar sobre la necessitat de l’ús de les tecnologies de l’informació i la comunicació a l’educació per part del professorat. En primer lloc, cal dir que les TICs a l’educació son necessàries perquè el desenvolupament i l’evolució de les noves tecnologies ha crescut molt ràpidament (quasi vivim a una societat virtual) al segle XXI, on tothom té accés a tot tipus d’ información en qualsevol moment, per aixó el professors, als diferents centres educatius, han de ser els que ajuden a orientar i saber fer utilizar adequadament aquestes ferramentes tecnològiques als alumnes. Personalment, pensé que ser docent al segle XXI significa ser la persona que ha d’ensenyar a aprendre, fomentant la creativitat i motivació individual amb la finalitat d’adquirir el coneixement necessari per a cada etapa educativa, fent valer tots els mitjans tecnològics dels que disposem. A més a més, les capacitacions que s’esperen d’un docent segle XXI són saber aconseguir un veritable canvi introduïnt l’innovació docent per ensenyar continguts relevants, fomentar el diàleg participatiu i crític, ajudar a desenvolupar la creativitat de l’alumne, saber proveir un significatiu compromis en l’alumne amb una adequada elaboració de materials didàctics de qualitat que ajuden a aconseguir-ho.

Per tant les habilitats del docent segle XXI han de estar referides a tenir un coneixement clar i saber utilitzar adequadament les noves i últimes tecnologies en matèria educativa sempre complint les disposicions sobre l’ensenyament per a aconseguir la major eficacia, en interés de l’alumnat i de la societat. Per tal cosa, les aules han d’anar adaptant-se de forma paralel•la a aquesta evol•lució.

Objectius de la Unitat Didàctica "L'ésser humà"

Hola de nou,

Per tal de donar-vos més informació sobre els objectius que heu d’arribar a aconseguir a la finalització d’aquesta unitat, a continuació us passe la relació d’aquests, que consisteixen fonamentalment en:

• Conèixer la unitat elemental dels éssers vius i distinguir els grans tipus d’organització cèl·lular
• Comprendre l’organització interna de la cèl·lula eucariota i reconèixer els principals orgànuls cèl·lulars.
• Saber descriure les funcions vitals de les cèl·lules i comprendre la seua importancia per als éssers vius
• Entendre la diferenciació cèl·lular i comprendre la relació amb la formació dels teixits.
• Conèixer la importància del medi intern i l’organització del cos humà.

      Per tal d’aconseguir els objectius mencionats, anem a treballar de la següent manera:

1. Farem una experiència pràctica on interpretarem les vistes d’una cèl·lula al microscopi.
2. Identificarem les cèl·lules procariotes i eucariotes, animals i vegetals, a partir de dibuixos i fotografíes i, per grups, el·laborarem models de l’estructura interna.
3. Farem esquemes rel·lacionant els orgànuls amb la funció principal que desenvolupen.
4. Construirem taules asignant funcions als diferents tipus de teixits animals
5. A partir d’il·lustracions, identificarem els òrgans i aparells humans 

Una vegada treballada l’unitat, i com a alumnes de 3r ESO, haureu de ser capaços de:

-Valorar l’utilitat del microscopi en l’estudi de la cèl·lula, promovent la seua correcta conservació.

-Reconèixer que tot descobriment és el resultat d’un treball lent i progresiu, que es suporta en descobriments previs.

-Conèixer el compliment de les normes de seguretat al laboratori

-Valorar la importància d’Internet com mitjà de transmissió d’informació i coneixements en la nostra societat. 

  

A més a més, espere que amb tots els recursos que aniré penjant a aquest bloc, us siga més fácil aconseguir l’assimilació de conceptes i la comprensió de la unitat.

Salutacions!!

Informació complementària

Estimats i estimades alumnes,

M’agradaria que mitjançant aquest espai pugueu comprendre millor la unitat didàctica que anem a tractar. Per tal cosa, aquest bloc pretén donar-vos tota l’ informació possible per a aconseguir el vostre objectiu que és “aprendre” i el meu objectiu que és “ensenyar-vos”.

Qualsevol dubte o documentació complementària que necessiteu, podeu comentar-la bloc amb la finalitat d’aconseguir que tots i totes disposem de la mateixa informació, i poder així agil·litzar el vostre aprenentatge.

A més a més, utilitzaré aquest espai per incloure notícies i/o articles rel·lacionats que tinguen a vore amb la temàtica referida a l’ésser humà i pugueu apreciar l’importància de cuidar la nostra salut així com la protecció del medi ambient per tal de gaudir d’una adequada qualitat de vida. 

A continuació, us passe un document extret d’una conferència pronunciada a Barcelona en l’any 2002 pel Doctor Bernat Soria al Col·legi de periodistes de Barcelona, on parla sobre els mites i realitats de l’investigació amb cèl·lules mare i que, personalment he trobat prou interessant. 

El nostre cos, la perfecció invisible

"És curiós que ens sorprenguen sempre els avanços de la tecnología, la conquesta de l’espai o els nous i cada vegada més eficaços tractaments de la medicina moderna, però sorprén encara més que no siguem conscients de la increíble perfecció del nostre propi organisme. El cos humà és complex i perfecte, resultat de milions d’anys d’evolució que s’han traduït en un sistema intricat de reaccions químiques que permeten el manteniment de la vida.

Extraiem dels aliments les matèries primeres i l’energia que necessitem mitjançant complexos procesos químics. Amb aquests substituïm estructures i cèl.lules que moren, creixem, ens automantenim i realitzem activitats físiques. Som capaços d’eliminar les substàncies que, acumulades en l’organisme, podrien resultar fatals. Ens reproduïm i, d’aquesta manera, perpetuem l’espècie. Som conscients de tot allò que passa al voltant nostre i coordinem, a pesar de no adonar-nos-en, tot l’organisme per tal que funcione de forma correcta. 

El cos humà és una icreïble màquina que, malgrat els nombrosos esforços de científics, metges i investigadors, encara no coneixem perfectament."

Font: “Biologia i Geologia 3r ESO. Comunitat Valenciana”. Série Supernova. Ed. Voramar Santillana 2004